divendres, 7 de juny de 2013

Com si fóssim al cel!



Els qui han fet l’esforç d’aprendre a interpretar un poema, d’aprendre a escoltar l’ordre fonamental de les paraules, han accedit a un món al qual difícilment renunciaran.
Els primers freds



Dilluns 3 de juny vam poder gaudir d'una tarda entranyable amb Joan Margarit i Laura Borràs i aquest fet ja formarà part per sempre més dels nostres millors records. Va ser un privilegi comprovar l'afecte i la complicitat que es tenien. Aprofito per agrair la presència de la Laura  a Begues en un dia tan ple d'activitats per a ella.

L'acte va començar amb unes paraules de les persones que han format part del taller de poesia durant aquest curs:


  La poesia és una eina per parlar i reflexionar sobre la vida. El nostre taller de la Font de poemes és un espai de reflexió i de descobriment. Reflexió perquè apropant-nos als poetes i  a la seva obra ens adonem que, malgrat les dificultats de la vida, sempre hi ha una altra manera d’explicar i de contemplar la realitat. Descobriment, d’altra banda, del món de la cultura i del llenguatge universal de la poesia.
 La Font de poemes és per al nostre grup un oasi de benestar enmig de la setmana. Hem aconseguit fer d’un acte tradicionalment íntim i solitari com és la lectura de poesia un acte social , participatiu,  o si més no de petit grup,  que ha aconseguit connectar-nos a totes amb els nostres sentiments més íntims i crear lligams forts entre nosaltres perquè la poesia ens ha donat l’oportunitat de compartir.
Aquesta experiència ens ha canviat. Som diferents. Ens amarem de bellesa, sensibilitat, emoció a flor de pell... Necessitem llegir poesia cada vegada més. Hi ha sempre un llibre de poesia a les nostres tauletes de nit, ens agrada piular poesia i buscar noves experiències poètiques. Ens hem deixat seduir per la màgia de la poesia.


I com n'estaven de contentes, les poetesses de la Font! La Mercè acompanyava al Joan allà on calgués... La Conxita li regalava pedres, li posava cava, li endreçava gotes entre els seus papers,... La Carme repartia pedres i somriures... L'Eugènia i la Isabel s'hi abraçaven...La Rosa M. presentava la Laura des del sentiment cap a una amiga...

L'única cosa que ens entristia és que ens en faltava una, de poetessa. La Conxi no va poder ser amb vosaltres. Ella va perdre una persona estimada i escoltar el Joan, que és un poeta que ha fet de la pèrdua un dels seus més sublims llenguatges, feia encara més evident que ella no hi era.

Vam ser més de 70 persones en un dilluns a Begues i parlant de poesia! És clar que, si el que parlava de poesia era el Joan Margarit les persones de Begues ho tenen clar!

4 comentaris:

  1. Us agraeixo l'acte i em sembla que hi va haver més d'una complicitat, i no em refereixo pas a la parella protagonista de l'acte sinó a totes vosaltres. Ens vau fer una lliçó com la unió fa la força.

    Gràcies!

    ResponElimina
  2. El sentiment, l'emoció, la intensitat de l'acte i la poesia que vam sentir en la veu del Joan Margarit m'ha acompanyat i acaronat durant tota la setmana.
    Em sento orgullosa de formar part de la Font de poemes!

    ResponElimina
  3. Va ser una experiència molt maca. Per mi novedosa. Em vaig quedar amb ganes de més! La complicitat entre totes vosaltres era més que evident, de la mateixa manera que la de la Laura i el Joan. Un autèntic luxe pels sentiments. D'allà varem sortir sentint la vida amb més intensitat. Moltes gràcies per fer-ho possible.

    ResponElimina